Una poesia in milanese, "La portinaia", l' ho sentita stamane per radio, mi è piaciuta e volevo condividerla con Voi.
Un saluto a tutti.
PORTINARA
Peveron ross, foghent, quasi paonazz,
che ‘l gotta quand fa frecc, ‘me on rubinett:
bocca tajada drizza sotta a on mazz
de sedolasc tirent, a scovinett,
fior de barbis bei negher, spongignon,
che paren spegasciaa cont el carbon.
On coll de tor, con tant de pappagorgia
che ghe dindonna a tutt i moviment;
on portament a la Lucrezia Borgia,
do spall rotond e on stomegh sfilaprent
ch’el par de geladinna ona cascada,
o on piatt che se stravacca de cagiada.
Vestii de palpignanna, a quadretton,
de tinta indefinida, col scossaa
con la saccoccia in mezz… e a pendolon
on mazz de ciav de tutt i qualitaa,
ligaa fin su la zenta, con cadenna,
che ciocchen, su on gran venter de balenna.
Oeucc de foin, bej luster, piscinitt,
che paren pontaa dent’in de la faccia;
oeucc malizios che sann… oeucc questuritt,
sempr’allarmaa, attent… pien de minaccia;
sguardi che toeu la voeuja de rispond
ma che te ruga in l’anima, giò in fond.
Vos ingossada, bassa, de grappatta,
che quand la se inrabiss la va in falsett;
trenta cavej sul coo, cont ona natta
pientada in scima ‘l crani, per dispett;
pès: on quintal e mezz, senza la tara,
donna ai so temp… adess l’è portinara.
La gh’ha on gatton sorian, ch’el par on pappa;
on gatt che la sa longa… on lazzaron,
grass ‘me on porscell e sord come ona tappa,
semper faa su a dormì o a fa fron fron;
on crist d’on gatt, gesuita e tant baloss,
in torta cont i ratt, per stà in riposs!
La sa i segrett de tutti i inquilitt:
la tal?… l’è mantegnuda. El so marì
le sa, ma ‘l sara un oeucc… per via del fitt;
del rest, hinn brava gent: gh’è nient de dì;
lee, la va sempr’in gesa e, per passion,
lu el porta el moccolott anca in fonzion!
La macellara, invece de stà ‘l banch,
la stà tropp in giazzera, col garzon…
e, intanta che ‘l marì el ghe pensa nanch,
per preparà oss bus… mondà rognon…
l’è intenta col so giovin la dìs lee…
a fa frollà la carna e i quart dedree.
La levatrice?… Quella del terz pian?
Quella che stoffa!… A l’è on via vaj de gent;
la fitta a ôr…ghe passa mezz Milan,
tosann e maridaa… omm vecc, student.
La jutta a fabricaj … speculazion
per poeu fa de comaa in la gestazion!
Quell del quint pian che sonna al contrebass,
el dorma in de l’amacca… per igiene.
El paga minga el fitt, perché l’è a spass;
ma el spetta ona scrittura che non viene,
el dice lui, perché proprio al momento,
tiene in reparazione l’istromento.
Se l’è el padron de cà, salvo ‘l rispett,
l’è on antecrist, cattiv come la pesta:
vecc come l’è, ghe pias anmò i donnett,
ch’el perd el coo, domà s’el ved ‘na vesta:
de moeud che gh’è quajdun, che a San Michee,
manda la donna per sparmì i danee…
I bottegar: tucc lader, imbrojoni!
Se l’è ‘l dottor….’na bestia patentada;
la gioventù? …baloss, tucc lazzaroni,
senza timor di Dio! Gent depravada…
I donn? … Sgualdrinn! … I omen? … Capelon,
gelos del franch in giò, a l’occasion!
E inscì la passa i dì …Do ciaccerett,
des zabettad!… On para de grappit;
‘na presa de tabacch; on quintinett;
‘na lît per pian con tutt i inquilitt;
guerra giurada a tucc, de prepotenza,
pronta a menà anca i man, a l’occorenza.
Però, in de la giornada, gh’è un moment
che lee la se retira in del gabbiott …
E l’è dopo mangiaa. – Devotament
cobbiada in la poltronna, el foeugh de sott,
con la colzetta in man, i occiaj sul nâs,
la schiscia ‘l so sognett in santa pâs!
Fronfronna el gatt… e lee la ronfa anch lee;
e… fuma el foeugh de sott… el manda odor.
Taccada su in sul mur, vesin al vestee,
la pendola la viaggia a marcà i or!
De sora i piscinitt su la linghera
Tornen ai gioeugh … la dorma la Megera.
Ma nanca in del dormì va nient perduu:
che, se on quajdun el passa dent per dent,
gh’è el gatt che derva on oeucc, e lee tucc duu;
poeu sti trii oeucc se saren, lentament…
e lì comincia dolza, in compagnia
del fronfronnà e ronfà la sinfonia!
Un saluto a tutti.